Sobre mi
Soc la Ruth, i soc joiera
De petita ja tenia traça amb les mans i em fascinava la idea de fer-me les meves pròpies joies. Em vaig formar com a joiera a l’Escola Llotja de Barcelona i, després d’uns anys treballant en el sector, vaig sentir la necessitat de tornar a crear a la meva manera. Així va néixer Rosita Joies.
M’agraden les formes senzilles, les peces que es poden portar cada dia i les petites imperfeccions que expliquen que darrere d’una joia hi ha unes mans. I, sobretot, crear per a persones concretes.
Cada peça passa per les meves mans: des de la primera idea fins als últims acabats. Faig col·leccions pròpies, peces personalitzades i encàrrecs especials, perquè una joia també pot néixer d’un record, d’una persona, d’un lloc o simplement d’una idea que algú té al cap i vol convertir en metall.
Carnet d’Artesana Professional de la Generalitat de Catalunya (CCAM), núm. 16.388
Perquè fer joies no és només treballar el metall.
A Rosita creiem que fer joies també implica tenir cura de tot el que hi ha darrere de cada peça.
Produïm principalment sota comanda i en petites quantitats, per evitar generar estoc innecessari.
Ens importa què comprem, amb qui treballem i com ho manipulem. Apostem per materials de qualitat, proveïdors i col·laboradors de proximitat i processos que ens permetin fer peces autèntiques des de l’honestedat i la transparència.
Combinem l’ofici i les tècniques tradicionals de joieria amb les noves tecnologies quan el disseny ho necessita, mantenint sempre present la part artesanal i el valor de fer les coses amb les mans.
No busquem fer-ho tot perfecte, però sí ser cada dia més responsables i respectuosos amb els recursos que utilitzem i amb l’entorn que ens envolta.
L’origen de Rosita
Rosita és la meva iaia: una dona valenta que va ser el motor de la nostra família i que, sense saber-ho, acabaria inspirant el nom i l’essència d’aquest projecte. Vaig créixer sota el mateix sostre que ella, i en conservo la sensibilitat, la paciència i la importància de fer les coses amb estima.
La recordo a la cuina, deixant que les olles fessin el seu xup-xup, a foc lent i sense presses. Fer una joia s’hi assembla: temps, mans i dedicació. Per això, quan vaig apostar de debò pel meu projecte, el nom no va ser mai un dubte: havia de dir-se Rosita.
Joies honestes, nascudes d’històries reals.